Òperes

SESOSTRI, Domènec Terradellas (1713-1751)
Roma, Teatro Alibert delle Dame, 1751
Barcelona, Teatre de la Santa Creu, 1754
Òpera seria en 3 actes
Llibret de Apostolo Zeno i Pietro Pariati

JUAN BAUTISTA OTERO, Director
SUNHAE IM soprano, Sesostri
ALEXANDRINA PENDANTCHASKA soprano, Nitocri
KENNETH TARVER tenor, Amasi
DITTE H. ANDERSEN soprano, Artenice
TOM RANDLE tenor, Fanete
RAFAELLA MILANESI soprano, Orgonte
Orquestra -RCOC- Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona: 24 músics i 6 solistes.
DURADA DEL CONCERT: 2'50'' amb dues pauses de 10 minuts.
CONTACTE PER VENTA DEL CONCERT:
concerts@rcoc-orquesta.com
Tel.0034.609.84.98.82

La música de Terradellas, d’una intel·ligència teatral i d’una claredat abassegadora, il·lustra excepcionalment aquest nou corrent d’idees. Potser més sensible en la seva construcció a aquests elements nous que en òperes anteriors com Astarto (recentment localitzada), Merope o Artaserse, a ‘Sesostri’, se’ns mostra una major precisió en la dramatúrgia musical. Terradellas aconsegueix transformar l’encotillat estructuralisme formal de l’òpera seria tot duent-lo a les seves darreres conseqüències dramàtiques gràcies a una espontaneïtat melòdica, a un concepte d’orquestra/personatge que emana adrenalina des dels primers compassos. No s’atura en un refinament harmònic aïllat que entrebanqui aquella imparable descripció del personatge, ja que en el fons l’objectiu de la seva música és amuntegar-se en els nostres sentits, donar vida a aquell caràcter fins a posseir-nos.

Després d’un cataclisme sonor com el de Terradellas, la subtilesa melòdica de l’antiga escola melòdica veneciana o romana queda eclipsada. A la nostra oïda sembla que perd pes, mentre graviten els impulsos de la melodia pura, com despullada de retòrica supèrflua. I és aquesta força, aquesta solidesa orquestral sense concessions, aquesta contenció vigorosa de la melodia de Terradellas la que precisament crida l’atenció al si d’una escola napolitana que es caracteritzava sobre tot pel geni orquestral, però també per un excés de notes. A la singularitat de Merope –amb un llibret extraordinari– o la rotunditat amb què es manifesta la personalitat del compositor barceloní a Artaserse es contraposa la sofisticació de Sesostri,. D’aquí que, per iniciar la primera edició actual de les òperes completes de Terradellas, d’entre tot el seu corpus operístic, la Reial Companyia Òpera de Cambra hagi escollit una de les obres més representatives del geni d’aquest compositor català: ‘Sesostri’.

Òperes

SOLIMANO, David Pérez (1711-1778)
Lisboa, Teatro da Ajuda 1757.
Cádiz, Teatro Nuevo 1768.
Llibret de Giovanni A. Migliavacca

Juan Bautista Otero, Director SOLIMANO, tenor. PERSANE, soprano. SELIMO, mezzosoprano. BARSINA, soprano. ZANGHIRE, soprano. OSMINO, tenor.
Orquestra -RCOC- Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona: 24 músics i 6 solistes.
DURADA DEL CONCERT: 3'10'' amb dues pauses de 15 minuts.
CONTACTE PER VENTA DEL CONCERT:
concerts@rcoc-orquesta.com
Tel.0034.609.84.98.82

De família espanyola emigrada a Nàpols al segle XVII, David Pérez havia nascut en aquesta ciutat sota dominació espanyola el 1711 i allà va rebre la seva formació com a virtuós violinista –deixeble de Mancini, cantant i compositor. Els seus extraordinaris dots musicals es van haver de fer notòries ja durant els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto, doncs al poc de sortir d'ell, va ser nomenat mestre de capella res menys que de la catedral de Palerm, per llavors també plaça espanyola. Poc després s'iniciava la seva prolífica etapa com a autor d'òperes -gènere pel qual va assolir un reconeixement a tot Europa-, complint primer encàrrecs per a la capital siciliana, i més tard per als teatres d'òpera de Roma, Nàpols, Torí i altres ciutats d'Itàlia; col·laboraria llavors directament amb llibretistes de prestigi com Metastasio, amb qui, segons Burney, va tenir Pérez una trobada personal a Viena. Durant la seva etapa portuguesa, David Pérez va dur a terme una intensa tasca com a mestre de cant - de la seva escola va sorgir la cantant de les òperes de Martín i Soler i Mozart, Luisa Todi-, i compositor de música sacra, col·laborant amb cantants de gran prestigi com Caffarelli, Guadagni o Raaff en les fastuoses reposicions i estrenes de les seves òperes Alessandro nell'Indie, Demetrio o Solimano, considerada la seva obra mestre.

Òperes

NARCISO ovvero 'Amor d'un ombra e gelosia d'un aura'. Domenico Scarlatti (1685-1757)
Roma, Palazzo Zuccari, residencia de la reina exiliada de Polònia, Maria Casimira, 1714.
Londres, King's Theater, 1720.
Llibret de Carlo Sigismondo Capece

Juan Bautista Otero, Director NARCISSO, soprano. ECO, mezzosoprano. PROCRI, soprano. CEFALO, soprano. ARISTEO, tenore.
Orquestra -RCOC- Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona: 14 músics i 5 solistes.
DURADA DEL CONCERT: 2'50'' dues pauses de 15 minuts.
CONTACTE PER VENTA DEL CONCERT:
concerts@rcoc-orquesta.com
Tel.0034.609.84.98.82

Amor d'un ombra i gelosia d'un aura o "Narcís" és una excepcional òpera que narra la història del cèlebre mite hedonista a partir de dues fonts fonamentals: Ovidio i Calderón. Va Ser composta per al teatre de la reina polonesa María Casimira en el Palazzo Zuccari de Roma -al costat de l'escalinata de la Piazza Spagna-, i estrenada el 15 de Gener de 1714. Considerada com una de les millors òperes de Domenico Scarlatti (Nàpols, 1685- Madrid, 1757) representada durant el carnaval d'aquell any en la capital italiana, va ser reposada més tard en la versió que d'ella va fer el libretista de Haendel, Paolo Rolli, per a la temporada de la Royal Academy a Londres en 1720 .

Òperes

NITTETI. Nicola Conforto (1718-1793)
Madrid, Real Coliseo del Buen Retiro, 1756
Òpera seria en 3 actes
Llibret original de Pietro Metastasio (encàrrec expres de Farinelli per a la Cort d'Espanya)

Juan Bautista Otero, Director AMASI, tenore. SAMMETE, soprano. BEROE, soprano. NITTETI, soprano. AMENOFI, soprano. BUBASTE, contralto.
Orquestra -RCOC- Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona: 24 músics i 6 solistes.
DURADA DEL CONCERT: 2'50'' minuts amb dues pausas de 10 minuts.
CONTACTE PER VENTA DEL CONCERT:
concerts@rcoc-orquesta.com
Tel.0034.609.84.98.82

La Nitteti va ser un encàrrec que Farinelli va realitzar expressament a Metastasio, el qual va escriure exclusivament i en primícia per a la Cort de Madrid aquest llibret. Per dur-ho a terme, va necessitar un permís especial de la emperadriu Maria Teresa d’Àustria que finalment ho va autoritzar. Metastasio va trigar més d’un any en concloure’l. La Nitteti va esdevenir l’obra culminant del període de Farinelli a Espanya.

Òperes

L'ARBORE DI DIANA, Vicent Martín i Soler (1754-1806)
Viena, Burgtheater,1787
Dramma giocoso en dos actes
Llibret de Lorenzo Da Ponte

Juan Bautista Otero, Director DIANA, soprano. AMORE, soprano. ENDIMIONE, tenore. DORISTO, baritono. BRITOMARTE, soprano. CLOE, mezzosoprano. CLIZIA, soprano. SILVIO, tenore.
Orquestra -RCOC- Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona: 34 músics i 8 solistes
1 cor professional de 16 membres
DURADA DEL CONCERT: 2'50'' una pausa de 20 minuts.
CONTACTE PER VENTA DEL CONCERT:
concerts@rcoc-orquesta.com
Tel.0034.609.84.98.82

Probablement arran de la notorietat adquirida a Itàlia i del suport de l'esposa de l'ambaixador espanyol a Viena, Isabel marquesa de Llano, va obtenir l'encàrrec per escriure una òpera destinada al Burgtheater de la capital austríaca al costat del poeta italià Lorenzo Da ponte. El resultat d'una fusió tan fèrtil va ser una cantata escènica, Il Sogno (1789), i tres òperes de creixent èxit: Ilburbero di buoncuore (1786), Una cosa rara (1786) i L'Arbore di Diana (1787, amb més de 83 representacions), totes elles estrenades al teatre de la cort vienesa, amb un elenc de cantants rebatejats, des d'Anna Storace o el tenor Michael Kelly fins a la Morichelli.

Òperes

IL RE PASTORE, Antonio Mazzoni (1717-1785)
Madrid, Real Coliseo del Buen retiro, 1754
Òpera seria en 3 actes
Llibret de Pietro Metastasio

Juan Bautista Otero, Conductor AMINTA, Anna Maria Panzarella,soprano. TAMIRI,Céline Ricci,soprano. ALESSANDRO, Leif Aruhn-Solén,tenor. ELISA, Delphine Gillot,soprano. AGENORE, Marina Pardo,mezzosoprano.
Orquestra -RCOC- Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona 24 musics i 5 solistes
DURADA DEL CONCERT: 2'15'' una pausa de 15 minuts.
CONTACTE PER VENTA DEL CONCERT:
concerts@rcoc-orquesta.com
Tel.0034.609.84.98.82

Il re pastore és una extraordinària obra encarregada per Farinelli al compositor bolonyès Antonio Mazzoni (1717-1785), després de l'enorme èxit obtingut per les seves dues anteriors òperes a Lisboa, La Clemenza di Tito i Antigono. Precipitada la tornada a Itàlia de Mazzoni a conseqüència del terrible terratrèmol de Lisboa esdevingut el Novembre de 1755, Farinelli va aprofitar per presentar al Teatro del Buen Retiro al prestigiós compositor amb una inusual òpera per al rei Fernando VI: "No hi ha mudança ni ambició on hi ha verdader amor, el rei pastor. "Seguint fidelment el dinàmic llibret original metastasiano, Mazzoni va compondre una sublim òpera seriosa en tres actes, més breu de l'habitual, la qual segons la meva opinió sintetitza el pathos, la delicadesa i el virtuosisme del que podria dir-se el "so farinelli". Sorprenents elements d'avantguarda d'una refinada dramatúrgia musical; material orquestral i vocal, en extrem elaborat, que sobrepassa el marc del llenguatge pròpiament napolità, són alguns dels trets del seu genuí estil compositiu, que, indubtablement, és mereixedor d'una reinterpretació en els nostres dies.

Òperes

ARTASERSE, Domènec Terradellas (1713-1751)
Venècia, Teatre San Giovanni Grisostomo, 1744
Òpera seria en 3 actes
Llibret de Pietro Metastasio

Juan Bautista Otero, Director Anna Maria Panzarella,ARTASERSE,Soprano. Céline Ricci,ARBACE,Soprano. Marina Comparato,MANDANE,Mezzosoprano. Sunhae IM,SEMIRA,Soprano, Agustín Prunell-Friend,ARTABANO,Tenor. Marina Pardo,MEGABISE,Mezzosoprano.
Orquestra -RCOC- Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona: 24 músics i 6 solistes.
DURADA DEL CONCERT: 2'50'' amb dues pauses de 10 minuts.
CONTACTE PER VENTA DEL CONCERT:
concerts@rcoc-orquesta.com
Tel.0034.609.84.98.82

Sens dubte va existir un paral·lelisme entre el desenvolupament polític europeu –impulsat pel conflicte dels àustries– i l’evolució musical promoguda per la segona escola napolitana que es va imposant aleshores en tot el continent. La música de Terradellas, d’una intel·ligència teatral i d’una claredat abassegadora, il·lustra excepcionalment aquest nou corrent d’idees.